El Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés (MACVAC) es va unir el dissabte a la celebració del Dia Internacional dels Museus amb la inauguració d’una exposició d’una selecció d’obres dels artistes que l’any 1969 van exposar per primera vegada a Vilafamés, acompanyades d’algunes de les obres preferides del fundador del museu. Vicente Aguilera Cerni.

Centenars de persones van assistir a l’acte de la mostra, titulada “Els museus com a eixos culturals: el futur de la tradició”, que serveix per a commemorar els 50 anys de la signatura de l’acta fundacional del MACVAC. Els responsables dels museu expliquen que, sense descuidar les missions tradicionals de recol·lecció, conservació, comunicació, investigació i exhibició, la pinacoteca va néixer per apropar l’art a la comunitat, per abordar problemes i conflictes socials contemporanis, i per enfrontar-se de manera proactiva als desafiaments que afronta la nostra societat.

L’exposició acull obres dels artistes Alberto Sánchez, Antonio López, Cantalapiedra, Elvira Alfageme, Gómez Cabot, Isabel Villar, Juana Francés, Manuela Ballester, Nassio Bayarri, Progreso, Uiso Alemany i Victoria Cano, a més de l’obra epistolar d’ Alfonso Parra, Amadeo Gabino, Artur Heras, Eduardo Jonquieres, Eduardo Sanz, Egon Possehl, Francisco Echauz, Hernández Mompó, Hernández Pijoan, Ignacio Lorente, Jorge Piñeros, Jorge Varela, Luis Feito, Marca Relli, María Freire, Mil Lubroth, Paredes Jardiel, Polín Laporta, Progreso i Salvador Victoria.

Per la nit, el cantant Salva Esteve va reunir a nombrosos amants de la música al pati del Museu de Vilafamés, al voltant d’una vetllada en la qual va interpretar cançons reivindicatives dels anys 60 i 70 que van significar un crit de llibertat front als sistemes opressors establerts a diferents països del món. La música va transportar els assistents a França, Xile, Argentina, Portugal, Itàlia, EUA i Espanya, on diferents cantautors van composar cançons per reivindicar noves formes de participació en la vida política i social. Amb el recital, Salva Esteve va voler contextualitzar, musicalment, el moment de creació del Museu, que tenia l’objectiu que d’obrir-se i donar a conéixer les noves manifestacions artístiques, les noves formes d’expressió d’uns moviments que resultaran imparables en el seu context històric i social.