esprés de quatre dècades, el Museu d’Art Contemporani “Vicente Aguilera Cerni” de Vilafamés (MACVAC) torna a mostrar una bona part de les peces que en 1976 van formar part de l’“Exposición al aire libre de arte kitsch”. En l’acte d’inauguració va estar present un dels autors, Antoni Bellido, i la família de l’altre autor, Gabriel Cantalapiedra, mort en 1997.

El nombrós públic assistent va reviure una de les exposicions més espectaculars del Museu de Vilafamés, a través de la qual es pretenia vincular l’art contemporani amb el poble. Artistes i veïns van ser retratats, van formar part de l’exposició i, al temps, es van convertir en actors i espectadors de l’obra exposada. Sota el concepte “kitsch”, amb elements d’estètica pop i utilitzant materials barats, van fer una paròdia de si mateixos i de la societat del moment.

Rosalia Torrent va presentar a l’artista Bellido que, al dirigir-se al públic, va subratllar la bona acollida i el tracte familiar que es va establir entre els autors de l’exposició i el veïnat de Vilafamés. Una relació que es veu reflectida en els personatges representats als quadres i en la mirada paròdica cap a la societat dels anys setanta.

La “reestrena” de l’exposició ha estat comisariada per l’artista Clàudia Trilles i la documentalista Lledó Babiloni que han reunit una bona part de les obres originals. Trilles va agrair el suport i la motivació que reben de Rosalia Torrent tots els equips de treball del Museu i del Centre Internacional de Documentació Artística “Aguilera Cerni” per a portar endavant les nombroses activitats que desenvolupen. Per la seua banda, Babiloni, que va conéixer l’exposició de 1976 de ben jove, va manifestar que “allò de traure l’art al carrer, a l’abast del veïnat, va influir en persones com Clàudia, que gràcies a allò ara és pintora, o a mi mateix que em va incitar a estudiar i a llicenciar-me en Història de l’Art”.

Longi Gil, regidor de Cultura, assenyala que “en el context social i cultural de 1976 no era gens habitual que un museu traguera al carrer les obres d’art, va ser un acte de valentia per part dels autors i del Museu de Vilafamés”, al temps que afegeix que “la mirada al passat ens ha de servir per a aprendre de la història i aquesta exposició va ser una reivindicació de les llibertats que la societat reclamava en aquells moments tan delicats de la Transició”.