Els germans de Vilafamés Nicolás García Edo de 18 anys i Isaac García Edo de 21 tenen per davant un gran futur en el món de l’esport. Membres de l’Hoquei Club Castelló poden dir amb orgull que han representat a Espanya al costat dels millors per tot el món.

Nicolás compagina l’hoquei amb la seua educació universitària. “Ser esportista m’ajuda en el dia a dia, ja que he de tindre objectius clars i planificar-me, per a poder complementar l’entrenament (4 dies a la setmana) i el temps d’estudi (estic estudiant matemàtica computacional), ja que tot el temps compta, a vegades has de sacrificar coses, però l’esforç val la pena i al final es veu recompensat” indica l’internacional de Vilafamés qui a hores d’ara forma part de la selecció sub-19.

Isaac, el major, ha sigut el model a seguir de Nicolás des de xicotet. En el camp de joc “m’ha servit sempre per a fixar-me en les seues virtuts i intentar copiar-les en el meu joc”. Des de ben xicotets han viscut l’hoquei en família i han jugat braç a braç.

Tots dos es van iniciar en l’hoquei als 5 anys i des de llavors no han fet més que complir somnis. Isaac recorda amb orgull quan als 18 anys va viatjar al mundial de Xina “i aconseguirem una plata” i a l’any següent “un bronze en el mundial d’Itàlia”. En el cas de Nicolás, “acostumat a ser el xicotet de l’equip de Castelló”, ha passat per grans moments fins a arribar a ser internacional amb Espanya. Subcampió d’Espanya de la lliga infantil, bronze en el campionat d’Espanya Juvenil i plata en el campionat d’Espanya Júnior. Com a jugador internacional en la sub-19 va ser medalla de bronze en el campionat del món disputat a Barcelona.

La temporada passada va acabar de manera abrupta a causa de la Covid19 i ara els dos esperen amb ganes que es reprenguen les competicions. “Hem tornat a jugar en les competicions nacionals, sempre complint els protocols que ens dicten, i de moment ens va bé i podem disfrutar de l’esport que més ens agrada”.

Per a l’Ajuntament de Vilafamés només tenen bones paraules, ja que en tindre “tantes hores el poliesportiu lliure podem anar junts a realitzar exercicis individuals i practicar per a continuar millorant”.

Després del seu primer campionat del món i amb la vista posada en el pròxim, Nicolás ressalta que jugar amb la selecció és una cosa “amb la qual somiava i que vaig aconseguir amb molta faena i sacrifici”. “Que et cride la selecció és una sensació indescriptible, una cosa que estàs esperant des de xicotet, i que en aquell moment no et pots ni creure” ressalta Isaac.

En aquests temps de pandèmia no deixen de treballar i entrenar dur perseguint els seus somnis.